miércoles, 17 de abril de 2013

Mel, mató i castanyes...


Companys i companyes,

Avui us porto el reportatge de la pasada La Portals 2013, una cursa NO COMPETITIVA (sense crono, ni rellotges, ni colzes) que es celebra pels voltants de la magnífica Montanya de Montserrat, tot recorrent els cuatre portals (Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol de Montserat) d'entrada d'aquesta icona de Catalunya.

Spectacular sunrise...

Aquest any la organització va optar per endurir -com molts van demanar- el recorregut, tant en quilometratge com en desnivell. També, després de múltiples crítiques durant les primeres edicions, s'ha optat per una sortida esglaonada, que permet tant als més matinadors situarse davant, com els que només anem per passar un bon día sortir darrera, gaudir de les vistes i no trobar tants embusos. Tot i aixó, la sortida de Collbató, com és costum, queda bloquejada pel seu pas per una margnífica porta de l'Arc d'en Ros, del segle XIII. De seguida abandonem els carrers per entrar en una serp de camins i corriols que ens portarán cap a El Bruc. Fins a aquest punt moltes novetats, un traçat nou, més rápid que permetia rodar i evitar estrevades i entrebancs. Creuem el torrent de Dalamses pel Pont de la Parròquia del Bruc per accedir a la població mitjançant la N-II.

Poc a poc els quilómetres van acumulant-se, fins a arribar al primer avituallament. Després de pasar-ho malament a la pujada de les Barraques on és inevitable possar peu a terra -per la quantitat de gent clar- la esperada baixada per la carretera BP-1103 (els fantasmes de l'esquirol no em van fer por aquest any...). Al km 17 tombarem a l'esquerra per continuar baixant per una pista, formigonada al principi -on va caure un ciclista- i pedregosa després, on acabarem a una pista que transcorre per la vall formada pel torrent de Cal Magi.

Entre valls i torrents...

Segona caiguda (l'altra va ser per les p _ _ _ _ cales), tonta també, per un corriol on s'em va acudir frenar una mica amb la roda de davant per descarregar la mà dreta... tot xapa i pintura, però no em vaig donar compte que el culot el tenía trencat fins que vaig parar per creuar la Riera de Marganell.  Dono gràcies per no ser un globero i portal sota roba interior com algún dels membres de ACMM, encara reacis a fer un bon ús de la badana. 


Més i més quilómetres per un camí que, personalment -i no sóc l'únic que ho pensa, la organització hauría de treure per facilitar la travessia a la gran majoria dels participants. Quan es veia Monistrol a tocar, una petita volta de 10 km per acabar a Sant Cristòfol i agafar, allà, un petit tram de carretera (BV-1122) i, a continuació, el camí que acaba desembocar al camí del cementiri de Monistrol.

Així era tot el camí, mai estaves sol.

La arribada a Monistrol sempre és ven rebuda, tan físicament com mentalment, doncs només queda un tram dur, Els Blaus. Després de cruear el Pont Gòtic sobre el riu Llobregat, tram planer per la llera de riu. Trayecte molt agraït, amb moltes ombres i molt fresc que, en un día com aquest (més de 20º) s'agraeix. Cap al darrer avituallament sòlid, just abans de creuar la carretera C-55, i tot seguit el pas per Can Sedó per encarar la darrera pujada, els temuts -per alguns- Blaus d'Esparreguera.

La muntanya queda juny...

Trucada al meu personal trainer -o el de JJC- Rubén (conegut com Esparreguera, Furtero, Negro, Rubs o #CobosAmore) esperant que estigués amb una pancarta o una mísera pintada al terra. L'excusa va ser: "Esto es un parque Natural, aquí no se pueden hacer pintadas". Quin remei, fred ja i amb les pulsacions per terra va començar a tirar, dient-me al final de la pujada que: "Nunca había subido tan bien Els Blaus". No si serà que em farà com els de Sabadell, que no pujo i després tot criticant (que porto més de 50 km!!!). Molts ànims, aixó sí, i molta gent amb 29" que et pasava com un tret... pero la recompensa estava propera i, encara estar poc cuita, te la menjes. Visca la butifarra!



Marcos.

3 comentarios:

Unknown dijo...

Por cierto, ¡QUE TIPO TENGO! jeje

Anónimo dijo...

Te quejarás de gregario, huevón!! Pocos tienen un buen gregario que aguante su ritmo en los km's finales!!

Frutero

Marcos Sanz Ramos dijo...

jajaja aguantarme el ritmo... si te hice un Frome i tu un JJC de manual en la última rampa! Vete entrenando que este verano va a ser largo!